Ac 14,21b-27
144,8-13ab (R.: 1)
Ap 21,1-5a
Jn 13,31-33a.34-35
Maig 15, 2022
Cinquena setmana de Pasqua
Avui compleix la cinquena setmana de Pasqua d’un total de set. Aquest temps litúrgic ens recorda que sempre tenim a l’abast la possibilitat de la Transformació. No és només el fet de la Resurrecció sino la transformació necessària de totes les persones per assolir la promesa d’aquesta nova Humanitat que el Crist significa. El fet que siguin set setmanes, en concret el número set, prové de la tradició hebrea i significa un canvi, una elevació espiritual que porta a la Plenitud, paraula amb la mateixa arrel que set en hebreo. Pasqua seria doncs el temps litúrgic que ens recorda que per viure la Resurrecció i materialitzar la promesa d’una nova Humanitat se'ns obre un temps per assolir la Plenitud, representada en aquest set de les setmanes que tenim endavant.
Tenim dos precioses lectures, una del llibre dels Fets i altre del Llibre de l’Apocalipsi. Començarem per aquesta última i l'anomenarem llibre de la Revelació, que és el mateix que el significat grec d’apocalipsi, però aquest canvi ens allunya d’una apreciació tremendista i escatológicament violenta i cruel que algunes pel·lícules i certa literatura han popularitzat. Em quedo, doncs, amb la paraula revelació. Ens diu la Tradició que aquest llibre va ser escrit per Joan, potser Joan l’evangelista. En ocasions no ho entenem bé, s’ens fa farrogós i estrany. Joan segurament pertanyia a la tradició hebrea o, com a mínim, estava molt i molt familiaritzat amb ella. Ell va rebre una revelació - va tenir una trobada amb allò que és Sagrat - que emocionalment el va depassar. I dic emocionalment, perquè analitzant tots els recursos que en Joan fa servir per a describir-la és fàcil entendre que el seu estil cognitiu devia ser basat a les emocions, devia ser sensible i creatiu; i d'aquí que faci servir tal quantitat de metàfores i de símbols de la tradició jueva, com són els vestits, els colors, els números, Jerusalem com a Humanitat i com a núvia de Déu vivint aquesta preciosa relació amorosa. Així descriueix la trobada de Déu amb els homes i com es diu al Deuteronomi Déu serà Déu-que-és-amb-ells, reunió que anomenem amb la paraula הקהל (hakh-el), i que defineix un tipus de reunió, la Reunió de Déu amb tot el seu poble: homes, dones i infants. Aquesta Reunió només es pot materialitzar a l’any setè, quan s'assoleix la maduresa espiritual la qual comentava abans. Ara no voldria continuar el comentari sense visibilitzar aquest testimoni Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova al costat d'aquest altre d’un pelegrí que va explicar que veia totes les coses noves en Crist.
La lectura dels fets dels Apòstols és també molt inspiradora. Tenim a l’ara Sant Pau que abans havia estat Saulo de Tarso. Per fer memòria, recordem que Saulo de Tarso mogut pel seu amor a la Llei había perseguit jueus, convertits en seguidors de Jesús. Després de la revelació rebuda, va destinar tota aquella energia i passió al que avui diriem un nou projecte: transmetre la Paraula i impulsar comunitats, és a dir, la mateixa passió, la mateixa força, el mateix amor per complir la missió. Observant les accions de sant Pau es diria que el seu estil cognitiu estava molt basat en el què fer, les accions, el projecte en si molt més que en les imatges; i llavors entenem perquè Saulo de Tarso havia de ser descavalgat; bé no sabem amb certesa que caigués del cavall però així es descriu i així va ser si més no, el que ell va sentir, com va rebre la revelació; és fàcil imaginar que si Déu li hagués xiuxiuejat a cau d’orella potser no s’hagués donat ben bé per enterat, fins i tot confonent-se amb el brunzit d'una abella.
Però, què ens diuen aquests dos models de Revelació, aquests dos moments de trobada amb lo Sagrat just ara en aquestes setmanes de Pasqua fins a Pentecosta? Que Ell sempre està disponible per a nosaltres i que es revela de la manera en que ens és més asequible escoltar i acollir la seva Presència. Ens parla de que Ell s’adapta a la nostra capacitat, segons deia abans, segons el nostre estil cognitiu, segons el que podem acollir, el que podem entendre.
Què necessitem per viure a la seva Presència? escoltar-lo, acollir-lo, estimar-lo. Estimar-lo fins al final o estimant profundament als altres, demostrant aquest amor cap els nostres germans i germanes, els del costat, si, però també els que arriben en pasteres, els que viuen als carrers de les nostres ciutats, i aquells que maten i roben i provoquen guerres perquè són també germans i germanes nostres i cap a ells i elles hem de tenir també compassió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario